Des d’antuvi, l’home a recollit els productes que fan les abelles. A la Mediterrània, ja els egipcis feien d’apicultors i controlaven les abelles amb fumadors de ceràmica.
L’apicultura es va anar estenent i hom encara recorda els bucs o ruscs fets de suro o canya (arneres). A Catalunya es col·locaven verticals, tot i que a l’Aragó, Balears i nord d’Àfrica els posaven horitzontals aprofitant les baumes i els abrics protegits del vent.
Amb l’entrada de les arnes de quadre mòbil i la possibilitat de fer trashumància les produccions de mel es van incrementar notablement.
L’apicultura segueix sent un món fascinant, amb moltes coses per descobrir encara i mai se’n sap prou.
A les nostres mans està posar un gra de sorra per mantenir i millorar aquest art de conrear un insecte salvatge com és l’abella.